LA FILLA DEL CEL - 2007

LA FILLA DEL CEL – 2007

La Fura dels Baus

« Anterior

data: 10-12 i 14 SETEMBRE 2007
lloc: Teatre Pérez Galdós
Organitza i produeix: Fundació del Teatre Pérez Galdós

Estrena de la primera gran òpera canària.
L’Opera encara que basada en fets del segle XV tracta de la invasió: un tema brutal i d’una crua actualitat.

Una òpera en tres actes que relata els esdeveniments ocorreguts durant l’ocupació de la illa de Gran Canària pels peninsulars. Ens trobem en la dicotomia d’un llibret totalment clàssic amb una partitura contemporània, el repte, estava servit ja que mai abans s’havia representat i per la qual cosa havíem de ser fidedignes al llibret i no podíem en aquest cas fer una adaptació del mateix. Per tant solament ens calia jugar amb la posada en escena per tractar de compactar música i llibret. Per a això ens basem en l’artifici del croma al cinema. Sobretot el de les pel·lícules de l’oest. Primer plànol de l’actor amb fons del salvatge Oest per darrere, ens feien creure que l’actor estava travessant Missouri, quan en realitat estava en una antiga fàbrica rodant l’escena.

Aprofitant doncs aquest artifici vam posar en escena tres pantalles una de fons i dos laterals que emmarcaven i posicionaven els diferents espais escènics. Aquest component visual ens donava l’oportunitat de traslladar el cor, gran protagonista de l’òpera, a tots els llocs en els quals es desenvolupava l’acció gairebé instantaneament. Recreant així: espais físics, com a llocs memórics, espirituals o rituals. Una altra de les característiques visuals i per a tot el component màgic de l’obra va ser jugar amb uns tules que abastaven tot l’espai escènic i projectar a través d’ells. Les imatges es multiplicaven per cadascun dels tules penjats incidint sobre els actors i traspassant-los. Creant així un espai totalment oníric per als episodis d’amor, màgia, i els oracles, que corresponien als actors principals. L’únic personatge estranger i per tant “invasor” era representat per un home mirall, com les modernes armes virtuals que reflecteixen el seu entorn per tant són invisibles de vegades i en unes altres es multipliquen en reflexos per fer veure que són molt més nombrosos del que en realitat són. Apart el propi reflex de la llum potent era una altra de les seves armes.

Encara que l’obra intenta donar un feliç final d’harmonia entre els pobles no deixem de representar un moment en el qual la identitat guanche delmada i deshonrada desapareix per sempre sense deixar amb prou feines petjada. Deixant tot el vestuari en blanc on la cultura peninsular escriuria una altra etapa de la vida de les illes.

» Créditos